Vocabulari de Xarxes
-Adreça IP: D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits). El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic de ip en xarxa local.
Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.
-Clau WEP: WEP, acrònim de Wired Equivalent Privacy o "Privadesa Equivalent a Cablejat", és el sistema de xifrat inclòs en l'estàndard IEEE 802.11 com protocol per a xarxes Wireless que permet xifrar la informació que es transmet. Proporciona un xifrat a nivell 2, basat en l'algoritme de xifrat RC4 que utilitza claus de 64 bits (40 bits més 24 bits del vector d'iniciació IV) o de 128 bits (104 bits més 24 bits del IV). Els missatges de difusió de les xarxes sense fils es transmeten per ones de ràdio, el que els fa més susceptibles, enfront de les xarxes cablejades, de ser captats amb relativa facilitat. Presentat en 1999, el sistema WEP va ser pensat per a proporcionar una confidencialitat comparable a la d'una xarxa tradicional cablejada.
-Port: En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).
Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida). El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar"en un port conegut d'avantmà per a què un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret.
-Protocol de Xarxa: Els protocols estableixen una descripció formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Defineixen també les regles que han de seguir per aconseguir-ho.
Els protocols estan presents en totes les etapes necessàries per establir una comunicació client-servidor entre equips, des de les etapes de més baix nivell (p.ex. la transmissió de fluxos de bits a un medi físic) fins a aquelles etapes de més alt nivell (p. ex. el compartir o transferir informació des d'una computadora a una altre dins de la xarxa).
-SSID: Els protocols estableixen uneixi descripció formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Defineixen també els reglis que han de seguir per aconseguir-ho. Els protocols estan presents en totes els etapes necessàries per establir una comunicació client-servidor entre equips, donis dels etapes de més baix nivell (p.ex. la transmissió de fluxos de bits a un medi físic) fins a aquelles etapes de més alt nivell (p. ex. el compartir o transferir informació donis d'una computadora a una altre dins de la xarxa)
-Tallafoc: Un tallafocs (o firewall en anglès, que originalment vol dir "mur ignífug"), és un element de maquinari o programari utilitzat en una xarxa d'equips informàtics per controlar les comunicacions, permetent-les o prohibint-les segons les polítiques de xarxa que hagi definit l'organització responsable de la xarxa
Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.
802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.
Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.
L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre.
infraroig proper (NIR o IR-A), 0,75–1,4 µm, definits per l'absorció en aigua i usat habitualment en la comunicació per fibra òptica, gràcies a la poca absorció en vidres de SiO2.
infraroig mitjà (MIR):
infraroig d'ona curta (SWIR o IR-B), 1,4–3 µm, l'absorció en aigua augmenta considerablement a 1.450 nm
infraroig d'ona mitjana (MWIR o IR-C), 3–8 µm
infraroig d'ona llarga (LWIR o IR-C), 8–15 µm
infraroig llunyà (FIR), 15–1.000 µm
El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.
Llista de les millors cançons
Hace 7 meses
