Internet, el millor amic del home

Tot ho esta en la red es mes tothom hi esta en la red, ambes afirmacions
converteixen aquest mitja en un lloc ideala l'hora de donar a coneixer una activitat, nomes tenim que saber quina eina es la mes adecuada com utilitzar i saber com dirigirla lo primer que tenim que fer es posicionarse i ser visible dins de la jungla online dins de la red els formats elegits estas elegits per marketins online i avui es dia ens podem crear una pagina web propia , ya que avui sia hi ha poques empreses destinades al internet

Continue reading...

Els programes antivirus

Un programa antivirus és un programa informàtic que intenta identificar, parar i eliminar virus informàtics i altre programari maliciós (malware).
Els programes antivirus solen emprar dos tècniques diferents per a aconseguir aquest objectiu:
Examinar (escanejar) arxius buscant virus coneguts que s'ajustin a les definicions recopilades a un diccionari de virus.
Identificar comportaments sospitosos de qualsevol programa informàtic que pugui suggerir una infecció. Aquest anàlisi pot incloure captures de dades, monitorització de ports i altres mètodes.
La major part dels antivirus comercials utilitzen ambdues tècniques, emfatitzant l'ús de la del diccionari de virus.
Usualment, el terme antivirus també s'havia emprat per a designar virus informàtics benignes que es dispersaven i combatien els virus maliciosos. Açò era comú a la plataforma d'ordinadors
Programes antivirus
avast!
AVG Anti-Virus
Kaspersky Anti-Virus
McAfee VirusScan
Norton AntiVirus
Panda Antivirus
Thunderbyte
Windows Live OneCare

Continue reading...

Vocabulari de xarxes

Vocabulari de Xarxes




-Adreça IP: D'acord amb el protocol d'Internet, una adreça IP és un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única.
Una adreça IP es representa mitjançant un nombre binari de 32 bits (IPv4). Les adreces IP s'expressen com nombres de notació decimal: es divideixen els 32 bits de l'adreça en quatre octets (un octet és un grup de 8 bits). El valor decimal màxim de cada octet és 255 (el nombre binari de 8 bits més alt és 11111111, i aquests bits, de dreta a esquerra, tenen valors decimals de 1, 2, 4, 8, 16, 32, 64 i 128, la suma dels quals és 255). Un exemple d'adreça IP podria ser 192.168.1.123. Aquest és un exemple típic de ip en xarxa local.
Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part del Registre Nord-americà de Nombres d'Internet (ARIN) (o ISP de l'organització): Classe A, B i C. En l'actualitat, ARIN reserva les adreces de Classe A per als governs de tot el món (encara que en el passat se li hagin atorgat a empreses de gran envergadura com, per exemple, Hewlett Packard) i les adreces de Classe B per a les mitjanes empreses. S'atorguen adreces de Classe C per a tots els altres sol·licitants.
-Clau WEP: WEP, acrònim de Wired Equivalent Privacy o "Privadesa Equivalent a Cablejat", és el sistema de xifrat inclòs en l'estàndard IEEE 802.11 com protocol per a xarxes Wireless que permet xifrar la informació que es transmet. Proporciona un xifrat a nivell 2, basat en l'algoritme de xifrat RC4 que utilitza claus de 64 bits (40 bits més 24 bits del vector d'iniciació IV) o de 128 bits (104 bits més 24 bits del IV). Els missatges de difusió de les xarxes sense fils es transmeten per ones de ràdio, el que els fa més susceptibles, enfront de les xarxes cablejades, de ser captats amb relativa facilitat. Presentat en 1999, el sistema WEP va ser pensat per a proporcionar una confidencialitat comparable a la d'una xarxa tradicional cablejada.
-Port: En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors).
Cada sistema operatiu ofereix una interfície i uns mecanismes per a que els processos puguin utilitzar els ports. Generalment l'operatiu assigna una cua finita per anar desant els missatges que arriben a un determinar port. L'accés sol ser síncron (el procés queda blocat si llegeix dades d'una cua buida). El fet de permetre o denegar accés als ports és important perquè les aplicacions servidores (que accepten connexions) han "d'escoltar"en un port conegut d'avantmà per a què un client (que inicia la connexió) pugui connectar-se. Això vol dir que quan el sistema operatiu rep una petició per un port concret.
-Protocol de Xarxa: Els protocols estableixen una descripció formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Defineixen també les regles que han de seguir per aconseguir-ho.
Els protocols estan presents en totes les etapes necessàries per establir una comunicació client-servidor entre equips, des de les etapes de més baix nivell (p.ex. la transmissió de fluxos de bits a un medi físic) fins a aquelles etapes de més alt nivell (p. ex. el compartir o transferir informació des d'una computadora a una altre dins de la xarxa).
-SSID: Els protocols estableixen uneixi descripció formal dels formats que han de presentar els missatges per poder ser intercanviats entre diferents equips. Defineixen també els reglis que han de seguir per aconseguir-ho. Els protocols estan presents en totes els etapes necessàries per establir una comunicació client-servidor entre equips, donis dels etapes de més baix nivell (p.ex. la transmissió de fluxos de bits a un medi físic) fins a aquelles etapes de més alt nivell (p. ex. el compartir o transferir informació donis d'una computadora a una altre dins de la xarxa)

-Tallafoc: Un tallafocs (o firewall en anglès, que originalment vol dir "mur ignífug"), és un element de maquinari o programari utilitzat en una xarxa d'equips informàtics per controlar les comunicacions, permetent-les o prohibint-les segons les polítiques de xarxa que hagi definit l'organització responsable de la xarxa

Wi-Fi (sovint escrit com Wi-fi, WiFi, Wifi i wifi), acrònim de Wireless Fidelity (Fidelitat sense fils), és una marca per a un conjunt d'estàndards de compatibilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fils (WLAN). Es basa en els estàndards oberts 802.11a i 802.11b establerts per IEEE, i encara no controlat per cap empresa.

802.11a és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 5 GHz, a una velocitat de dades màxima de 54 Mbps.
802.11b és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 2,4 GHz, amb un ample de banda de 11 Mbps. És la freqüència que empren els microones, telèfons mòbils de tercera generació i els dispositius Bluetooth
802.11C és un estàndard per WLAN que funciona en el rang de freqüència de 7,3 GHz, a una velocitat de dades màxima de 72 Mbps.
Actualment l'estàndard 802.11b ofereix un ample de banda de 11 Mbps i opera en la banda del 2,4 Gigahertzs. Les comunicacions són a través d'ones de ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen entre si, i la seva potència és molt baixa. El radi de cobertura d'un senyal sense fils pot arribar teòricament fins a 300 metres, però la disposició dels equips, parets, etc, fa que el senyal pugui arribar als 100 metres. La tecnologia Wi-Fi està avançant a Wi-Fi 5, que processa a velocitats de fins a 54,000 Kbps.

L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones. El seu nom significa "per sota del vermell", ja que el vermell és el color de la llum visible amb una major longitud d'ona. La radiació infraroja s'estén al llarg de tres ordres de magnitud amb longituds d'ona d'entre 700 nanòmetres i 1 mil·límetre.
infraroig proper (NIR o IR-A), 0,75–1,4 µm, definits per l'absorció en aigua i usat habitualment en la comunicació per fibra òptica, gràcies a la poca absorció en vidres de SiO2.
infraroig mitjà (MIR):
infraroig d'ona curta (SWIR o IR-B), 1,4–3 µm, l'absorció en aigua augmenta considerablement a 1.450 nm
infraroig d'ona mitjana (MWIR o IR-C), 3–8 µm
infraroig d'ona llarga (LWIR o IR-C), 8–15 µm
infraroig llunyà (FIR), 15–1.000 µm

El Bluetooth és una especificació industrial per les Xarxes d'Àmbit Personal (PAN, Personal Area Network) sense fil, bàsicament és refereix a que serveix per connectar els dispositius que podem portar a sobre o a una distancia pròxima.

Continue reading...

Gran aliança a Facebook per tornar una camera

Gran aliança a Facebook per tornar una càmera

Gracies a internet un jove autralia va tornar una camera al seu amo ke la va trobar a un autobus de Mikonos
es van posar en contacte gracies a moltes persones reunides en facebook fotolog etc etc...
va començar un experiment de les sis separaciones
yo crec que esta molt be fer aixo ya que internet es una font comunicativa molt important i em sembla molt be akesta noticia.

Continue reading...

Xarxes Sense Fils

Xarxa sense fil
Les xarxes sense fil (en anglès wireless) són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat (sense cables) mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes.
Tenen avantatges com ara la ràpida i fàcil instal·lació de la xarxa sense la necessitat de tirar cablejat, permeten la mobilitat i tenen menys costos de manteniment que una xarxa convencional.

Tipus
Segons la grandària que té cada xarxa, és a dir, la seva cobertura, es poden classificar en diferents tipus:

WPAN (Wireless Personal Area Network, Wireless PAN)
En aquest tipus de xarxa de cobertura personal, hi ha tecnologies basades en HomeRF (estàndard per connectar tots els telèfons mòbils de la casa i els ordinadors mitjançant un aparell central); Bluetooth (protocol que segueix l'especificació IEEE 802.15.1); ZigBee (basat en l'especificació IEEE 802.15.4 i utilitzat en aplicacions com la domòtica, que requereixen comunicacions segures amb taxa d'enviament de dades baixa i maximització de la vida útil de les seves bateries, baix consum); RFID (sistema remot d'emmagatzematge i recuperació de dades amb el propòsit de transmetre la identitat d'un objecte (similar a un número de sèrie únic) mitjançant ones de ràdio).




WLAN (Wireless Local Area Network, Wireless LAN)
En les xarxes d'àrea local podem trobar tecnologies sense fils basades en HiperLAN (de l'anglès, High Performance Radio LAN), un estàndard del grup ETSI, o tecnologies basades en Wi-Fi (Wireless-Fidelity), que segueixen l'estàndard IEEE 802.11 amb diferents variants.

WMAN (Wireless Metropolitan Area Network, Wireless MAN)
Per xarxes d'àrea metropolitana trobem tecnologies basades en WiMax (Worldwide Interoperability for Microwave Access, és a dir, Interoperabilitat Mundial per Accés per Microones), un estàndard de comunicació sense fil basat en la norma IEEE 802.16. WiMax és un protocol semblant a Wi-Fi, però amb més cobertura i ample de banda. També podem trobar altres sistemes de comunicació com LMDS (Local Multipoint Distribution Service).

WWAN (Wireless Wide Area Network, Wireless WAN)
En aquestes xarxes trobem tecnologies com UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), utilitzada amb els mòbils de tercera generació (3G) i succesora de la tecnologia GSM (per mòbils 2G), o també la tecnologia digital per telèfons mòbils GPRS (General Packet Radio Service).

Característiques
Segons el rang de freqüències utilitzat per transmetre, el medi de transmissió poden ser les ones de ràdio, les microones terrestres o per satèl·lit, i els infraroigs, per exemple. Depenent del medi, la xarxa sense fil tindrà unes característiques o unes altres:


Ones de ràdio: les ones electromagnètiques són omnidireccionals, de manera que no són necessàries les antenes parabòliques. La transmissió no és sensible a les atenuacions produïdes per la pluja ja que s'opera en freqüències no gaire elevades. En aquest rang es troben les bandes des de l'ELF que va de 3 a 30 Hz, fins la banda UHF que va dels 300 als 3000 MHz.
Microones terrestres: s'utilitzen antenes parabòliques amb un diàmetre aproximat d'uns tres metres. Tenen un abast de quilòmetres, però amb el desavantatge que l'emissor i el receptor han d'estar perfectament aliniats. Per això, s'acostumen a utilitzar en enllaços punt a punt a distàncies curtes. En aquest cas, l'atenuació produïda per la pluja és més important ja que s'opera a una freqüència més elevada. Les microones comprenen les freqüències des d'1 fins a 300 GHz.
Microones per satèl·lit: es fan enllaços entre dues o més estacions terrestres que s'anomenen estacions base. El satèl·lit reb el senyal (anomenat senyal ascendent) en una banda de freqüència, l'amplifica i el retransmet en una altra banda (senyal descendent). Cada satèl·lit opera en unes bandes concretes. Les fronteres freqüencials de les microones, tant terrestres com per satèl·lit, amb els infraroigs i les ones de ràdio d'alta freqüència es barregen bastant, de manera que pot haver-hi interferències amb les comunicacions en determinades freqüències.
Infraroigs: s'enllacen transmissors i receptors que modulen la llum infraroja no coherent. Han d'estar aliniats directament o amb una reflexió en una superfície. No poden atravessar les parets. Els infraroigs van des de 300 GHz fins a 384 THz.

Aplicacions
Les bandes més importants amb aplicacions sense fils, del rang de freqüències que comprenen les ones de ràdio, són la VLF (comunicacions en navegació i submarins), LF (ràdio AM d'ona llarga), MF (ràdio AM d'ona mitjana), HF (ràdio AM d'ona curta), VHF (ràdio FM i TV), UHF (TV).
Mitjançant microones terrestres, hi ha diferents aplicacions sense fils basades en protocols com Bluetooth o ZigBee per interconnectar ordinadors portàtils, PDAs, telèfons o altres aparells. També s'utilitzen les microones per comunicacions amb radars (detecció de velocitat o altres característiques d'objectes remots) i per la televisió digital terrestre.
Les microones per satèl·lit s'utilitzen per a la difusió de televisió per satèl·lit, transmissió telefònica a llarga distància i en xarxes privades, per exemple.
Els infraroigs tenen aplicacions com ara la comunicació a curta distància dels ordinadors amb el seus perifèrics. També s'utilitzen per a comandaments a distància, ja que així no interfereixen amb altres senyals electromagnètics, per exemple el senyal de televisió. Un dels estàndards més utilitzats per aquestes comunicacions és el IrDA (Infrared Data Association). Altres usos que tenen els infraroigs són tècniques com la termografia, la qual permet determinar la temperatura d'objectes a distància

Continue reading...

Xarxes informatiques

Una xarxa informàtica és un grup interconnectat de computadors. Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així per exemple hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topología. Els tipus son els seguents:
Topografia de Xarxa

Per Escala
Xarxa d'àrea personal (PAN)
Xarxa d'àrea local (LAN)
Xarxa d'àrea metropolitana (MAN)
Xarxa d'àrea àmplia (WAN)
Xarxa d'àrea virtual (VPN)


Per Topologia
xarxa de bus
xarxa d'estrella
xarxa d'anell
xarxa en malla
xarxa de bus-estrella
xarxa Mesh
xarxa cel.ular

Xarxa d'Àrea Personal (PA)
La Xarxa d’Area Personal es un Sistema de xarxa connectat directament a la pell de manera que la transmissió de dades es realitza per contacte físic. Tambe es una xarxa de computadores per a la comunicació entre els diferents dispositius (tant computadores, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés. Aquestes xarxes normalment tenen un abast d'uns pocs metres i per a ús personal.

Xarxa d’Àrea Local (LAN)
Una LAN (de l'anglès Local Area Network o xarxa d'àrea local) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi.
L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o Xarxa de gran amplitud). Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies dedicades. Les seves caracteristiques del LAN son les seguents:

Abast: Té una extensió moderada, normalment va des d'uns pocs metres fins a uns pocs quilòmetres.

Velocitat de Transmissió: Al ser les dimensions de la xarxa reduïdes, les velocitats de transmissió de dades són altes, normalment entre 10 i 1000 Mbps.

Connectivitat: Permet la connexió amb d'altres xarxes locals o extenses a través del fil telefònic i mitjançant altres protocols com X.25 o TCP/IP.

Privadesa: Una Xarxa d'Àrea Local ofereix privadesa al que la contracta. Generalment l'organització és la propietària de la xarxa i de totes les seves funcionalitats.Fiabilitat: Aquest tipus de xarxes ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir tasses d'error molt baixes.

Xarxa D’Area Metropolitana (MAN)
Una Metropolitan Area Network o MAN una xarxa d'alta velocitat (banda ampla) donant cobertura a un àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat de coure a velocitats que van des dels 2 Mbit/s fins a 155 Mbit/s.
A una xarxa MAN el mitjà de transmissió utilitzat per transmetre la senyal pot ser amb o sense fil. En qualsevol cas, el mitjà de transmissió més adequat per aquest tipus de xarxa és la fibra òptica ja que un altre mitjà suposa una degradació pel que fa a la qualitat oferta per la fibra quant a seguretat, ample de banda, fiabilitat, extensió, distància entre punts de connectivitat, immunitat al soroll i trànsit suportat.

El cable de fibra òptica no transporta les dades a través d’impulsos elèctrics, i és per aquesta raó que el senyal no pot ser intervingut i les dades no poden ser robades. El cable de fibra òptica és adequat per a transmissions de dades de gran velocitat i capacitat ja que el senyal es transmet molt ràpidament i amb molt poca interferència.

Xarxa D’Area Amplia (WAN)
Una WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques, governamentals, etc.
Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa sense fils.

Xarxa D’Area Virtual (VPN)
La Xarxa Privada Virtual (RPV), en anglès Virtual Private Network (VPN), és una tecnologia de xarxa que permet una extensió de la xarxa local sobre una xarxa pública o no controlada, com per exemple Internet.
Exemples comuns són, la possibilitat de connectar dues o més sucursals d'una empresa utilitzant com vincle Internet, permetre als membres de l'equip de suport tècnic la connexió des de la seva casa al centre de còmput, o que un usuari pugui accedir al seu equip domèstic des d'un lloc remot, com per exemple un hotel. Tot això utilitzant la infraestructura d'Internet. informatica

Que es necessita per que podem tenir-hi una xarxa informatica?
Què es nececita per a montar una xarxa informatica? Per muntar una xarxa es necessita: Maquinari: ordinadors, plaques de xarxa, connexions i complements …

Continue reading...

votar foro-->
enviar
imprimir
0 comentaris
5/10/2009 DEFUNCIÓ AL JAPÓ
Trobat mort l’exministre que va aparèixer en un acte begut
Shoichi Nakagawa, durant la polèmica compareixença.


AGÈNCIESTÒQUIO
L’exministre de Finances japonès Shoichi Nakagawa va ser trobat mort ahir al seu domicili, set mesos després de la seva dimissió per comparèixer amb símptomes d’embriaguesa en una roda de premsa posterior a una reunió del G-7 a Roma. Nakagawa, de 57 anys i membre del Partit Liberal Demòcrata (PLD) derrotat a l’agost en les eleccions generals, va ser trobat per la seva dona al segon pis de la seva residència, a Tòquio.Els mitjans de comunicació nipons no van precisar les causes de la defunció. L’agència Kyodo News, citant fonts policials, va assenyalar que la hipòtesi del suïcidi no era descartable, però no era la prioritària. Segons sembla, Nakagawa prenia pastilles per dormir; no es van trobar al seu cos lesions externes, ni tampoc una nota o un testament.Al mes de febrer, Nakagawa va abandonar el càrrec com a conseqüència de les crítiques d’importants coreligionaris seus per la seva suposada afició a l’alcohol. Ho van fer després que aparegués a les televisions de mig món amb dificultats per parlar, mig adormit i escabellat en una roda de premsa. Ell va dir que tenia «fatiga i refredat».
-Aquesta noticia la e trobat en el diari online i em sembla un final molt infeliç la mort d'aquet senyor perque que ya no estigui en el mon de la politica no es te perque criticar perque cadascu te la seva opinio, em sembla una mort molt tragica. A lo millor aquet señor pendria droga ya que ningu ho sap, en la noticia posava que es suposa que aquet senyor es tomava pastilles per dormir pero no crec que sigui motiu per la seva mort va apareixer mort tambe perque tambe anava begut llavor si es mescla tot i amb 57 anys un home crec que es pot morir facilment.

Continue reading...

Sistemes operatius De L'Ordinador

Sistemes Operatius
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil etc.). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions.
La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a traves d'APIs (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa apart del sistema operatiu.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac OS X i Solaris. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils, mentre que els segment de servidors i sistemes encastats estan dividits en diversos sistemes operatius. Per la llista completa de sistemes operatius vegeu llista de sistemes operatius.
Microsoft Windows
Windows ("finestres", en anglès), és el nom d'un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.
Inicialment, Windows era un entorn gràfic d'usuari que s'executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l'aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.
Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l'edició gràfica, l'entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d'usuaris que migren cap a GNU/Linux.


Versions de Windows
Windows 1.0
El 1985 Microsoft va publicar la primera versió de windows, una interfície gràfica d'usuari (GUI) per al seu pròpi sistema operatiu (MS-DOS) que havia estat inclòs en l'IBM PC i ordinadors compatibles desde 1981.
La primera versió de Microsoft Windows Premium mai va ser massa potent ni popular. Estava molt limitada a causa dels recursos legals d'Apple, que no permetia imitacions de les seves interfícies d'usuari. Per exemple, les finestres només podien disposar-se en mosaic sobre la pantalla; exacte, mai podien encavalcar-se o ocultar-se unes a les altres. Tampoc hi havia "paperera de reciclatge" degut a que Apple creia que ells tenien la patent d'aquest concepte. Les dues limitacions van ser eliminades quan el recurs d'Apple va ser rebutjat en els tribunals. D'altra banda, els programes inclosos en la primera versió eren aplicacions "de joguina" amb poc atractiu per als usuaris professionals.

Windows 2.0
Va aparèixer el 1987, i va ser una mica més popular que la versió inicial. Gran part d'aquesta popularitat la va obtenir de la inclusió en forma de versió "run-time" de noves aplicacions gràfiques de Microsoft, Microsoft Excel i Microsoft Word per a Windows. Aquestes podien carregar-se des de MS-DOS, executant Windows alhora que el programa, i tancant Windows en sortir d'elles. Windows 2 encara usava el model de memòria 8088 i per això era limitat a 1 megabyte de memòria; tanmateix, molta gent va aconseguir fer-ho funcionar sota sistemes multitasques com a DesqView.

Windows 3.0
La primera versió realment popular de Windows va ser la versió 3.0, publicada el 1990. Aquesta es va beneficiar de les capacitats millorades gràfiques per a PC d'aquesta època, i també del microprocessador 80386, que permetia millores en les capacitats multitasca de les aplicacions Windows. Això permetria executar en manera multitasca velles aplicacions basades en MS-DOS. Windows 3 va convertir la IBM PC en.
GNU/Linux
GNU/Linux, o linux, és el sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.
El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 386, una arquitectura molt comuna a l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de PCs i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.
Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.
Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu és GNU/Linux, ja que les utilitats GNU són essencials pel seu funcionament. A la pràctica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen només el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, bé per comoditat, o perquè consideren que el nucli és la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terem "linux" per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx.
Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.
Mac OS

El Mac OS X és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadors Macintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.
El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix una interfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.
El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.
Solaris
Solaris és un sistema operatiu de l'empresa Sun Microsystems inicialment basat en el sistema UNIX BAS, de l'Universitat de Berkeley, del qual un dels fundadors de la companyia va ser un programador en els seus temps universitaris. Més endavant va incorporar les funcionalitats del System V, convertint-se pràcticament en un sistema operatiu totalment basat en System V.
El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tendria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. D'aquesta forma Solaris 2 contenia SunOS 5.0. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i el entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.
Solaris funciona principalment sobre l'arquitectura SPARC a 32 i 64 bits (aquesta última coneguda com a UltraSparc) de la mateixa companyia i sobre l'arquitectura Intel, tot i que aquesta última se sol usar amb fins didàctics, i escassament en entorns de producció.
Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.
Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, Multitasca, Fils d'execució, escriptoris basats en XWindow el que s'inclouen diversos escriptoris com Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.
Últimament la companyia ha posat en marxa una clara estrategia d'apropament entre Solaris i GNU/Linux desenvolupant fins i tot productes que permeten executar programes de Linux

Continue reading...

Periferics de la Informatica

PERIFERICS DE SORTIDA
RADIO REMOTE APPLE PARA IPOD
Radio remote para iPod con radio FM, para controlar proyección de diapositivas, reproducción de música y vídeo y radio

49,00 €


AURICULAR SAITEK PH09
Auriculares de simulador de vuelo Saitek PH09. Compatible con todos los ordenadores con conectores de audio de 3.5mm. Microfono con función de Mute. Control de volumen integrado.


109,01 €

ALTAVOZES ADVENT 2.0
Altavoces Advent 2.0 (366679)

9,99 €

MONITOR TFT ACER X233HBD 23’’
Monitor LCD-TFT Acer X2300BD de 23". Resolución 1920x1080. Brillo 300 cd/m2. Contraste dinámico 40000:1. Tiempo de respuesta 5ms. Formato de vídeo: 1080p (FullHD).

169,00 €



PERIFERICS D’ENTRADA
S47002
Cámara de vídeo HD sumergible en el agua hasta 5 metros de profundidad. Resolución 5mpx, zoom digital 4x, LCD 2.4", salida HDMI y compatible con tarjetas SD/SDHC.

99,99 €

ESCÁNER HP SCANJET G3110 (L2698A)

Escáner fotográfico HP Scanjet serie G3110, superficie plana, hasta 4800 ppp, 48 bits y Hi-Speed USB 2.0.

TECLADO MULTIMEDIA PC LINE CABLE PC LI

9,99 €

Teclado multimedia Pc Line con cable. Hotkeys multimedia 1.1. Con conexión USB y compatible con Windows Vista.

RATON PC LINE WIRELESS
Ratón Pc Line óptico inalámbrico con 2 botones y rueda de desplazamiento. 9,99 €

Continue reading...

Infomatica al 100%

Hola em dic Javier Serrano sóc alumne de 4rt ESO de la Optativa de Informàtica i aquest blog em servira per penjar treballs la relacio de informatica amb no es ke tingui gaires coneixements amb l’informatica i per aixo trio akesta optativa per tenir mes coneixements de l’informatica i em servira perque a un futur vull estudiar alguna kosa relacionada amb l’informatica

Continue reading...